Partint de la figura d'Artur Pomar, el jugador d'escacs mallorquí que és va enfrontar a Alekhine, Botvinnik i Karpov; Héloïse Ficat i Renée Micoulaud han fet una sèrie de pintures i aquarel·les sota un tema comú: els escacs, de la figuració a l'abstracte.

Les obres sobre paper penetren el món del tauler com una introspecció en el cor del joc. Els punts de vista i l'escala són els de les peces, com si l'ull de l'espectador fos l'ull d'una altra peça del joc.

Les pintures posen de relleu el tauler com a primer protagonista i víctima de la rebel·lió dels peons. El rigor insolent de les caselles conviden el color donant pas a paissatges abstractes… MIRATGE.

Renée Micoulaud 

El tema de "Les dimensions silencioses" és recurrent en la seva obra. Escultures com els metres de fuster o les espirals de la molècula HLA del Nobel Dr. Dausset, i ara la morfologia del tauler palesen la geometria, sempre present en la seva obra, com a fil conductor.
Les pintures posen de relleu el tauler com a primer protagonista. El quadrat domina, el blanc i el negre predominen sobre les figures, les víctimes. Però es produeix la rebel·lió dels peons i apareix el color. El rigor insolent de les caselles convida el color donant pas a paissatges abstractes… és el miratge.
La sèrie de ready-mades és un tribut a Marcel Duchamp, un dels artistes més viculats al món dels escacs.

Renée Micoulaud treballa i pinta entre Sóller, París i el Barri Gòtic de Barcelona.

Heloise Ficat

L'obra que s'exposa representa una visió intimista dels escacs. Una introspecció en el cor del tauler: la perspectiva és a l'escala de les peces i el punt de vista s'ha establert a partir d'una de les peces.
Les pintures són de petites dimensions, miniatures on el tamany de les peces és similar al de les peces d'escacs reals. Estan composades com escenes o retrats on el tauler és només el pretext d'un escenari i les peces diferents expressions simbòliques de la seva funció en la partida.
En aquest cliché de partida arreglada, les peces se situen una al costat de l'altra segons les regles, codis i, sobretot, segons el poder que mantenen les unes sobre les altres.
El tauler representa un espai d'intercanvi i exercicis socials que superen una simple partida.
Quin paper tindràs en els tauler d'escacs de les relacions humanes, rei o alfil?

Héloïse Ficat  treballa com a arquitecta i pinta entre Mallorca i París.
Exposicions col·lectives a Mallorca, París i Londres.


MIRATGE A TRAVÉS DEL TAULER

La càmbra funerària de Nefertari (Egipte 1200 a. C.) conté la partida d'escacs més antiga que es conserva. I una de les més recents és potser la versió cinematogràfica de Harry Potter i la pedra filosofal de J.K.Rowling (2001).

Però, ¿qui no recorda la Reina Roja d'Alícia a través de l'espill de Lewis Carroll? ¿O una de les obres mestres d'Ingmar Bergman, El setè segell (1956), on un cavaller, que torna de les Croades i troba la seva terra arrasada per la pesta, s'enfronta a la personificació de la mort en una partida d'escacs que pauta el destí de les persones?

Ja ho va dir Stefan Zweig dels escacs: "...l'únic joc que pertany a totes les persones i totes les èpoques; i del qual ningú sap quina divinitat el va portar al món, per matar l'avorriment, aguditzar els sentits i excitar l'esperit..."

Però els escacs, més enllà de ser un entreteniment o un estímul per desenvolupar la ment, encarna una sèrie metàfores de la vida, de les relacions entre les persones i del lloc que ocupem en el món.

Oscar Wilde deia que és la vida la que imita l'art i no a l'inrevés, i Garry Kasparov va anar més enllà en un llibre sobre com la vida imita els escacs. 

M'atreviria a dir que es poden resseguir tots els temes que afecten la humanitat a través de la iconografia sobre els escacs dins l'art i la literatura: seducció, erotisme, oci, diplomàcia, domesticitat, sofisticació, posició social, pensament, experimentació, rebel·lió... Són famoses les partides com la d'un cristià i un musulmà que juguen a escacs dis una tenda de campanya al Libro de los juegos d'Alfons X el Savi, o La partida d'escacs de Thomas Middleton que més tard recrearia T.S.Eliot a La terra eixorca. O taulers com el Super Chess de Paul Klee.

Tampoc podem dissociar aquest joc de noms com Anguissola Sofonisba, Vassily Kandinsky, Giovanni Boccaccio, Victor Vasarely, Arthur Conan Doyle, Samuel Beckett, Ilija Penušliski, Arturo Pérez-Reverte, Max Ernst, Jorge Luís Borges, Isaac Asimov, Juan Gris, Woody Allen,  Remedios Varo, Vladimir Nabokov, George Orwell, Edgar Allan Poe, Salman Rushdie, Marcel Duchamp i tants i tants altres.

Miratge a través del tauler reuneix les obres de dues artistes, Héloïse Ficat i Renée Micoulaud, que reflexionen sobre els escacs, de la figuració a l'abstracte, a partir de la figura d'Artur Pomar, el jugador d'escacs mallorquí que es va enfrontar a Alekhine, Botvinnik i Karpov.

Renée Micoulaud és una artista que treballa en equip. L'estímul d'altres artístes i fonts literàries i artístiques és una constant en la seva obra. Toni de Cuber, Ginka, Héloïse, George Sand, Gertrude Stein, Salvat-Papasseit o Duchamp, formen part del seu equip. La provoquen, l'estimulen, són els punts de partida per a la seva reflexió. A Miratge a través del tauler, Renée atempta contra el blanc i el negre, contra l'espai predefinit, contra l'absència de color, contra la funció de les figures. Encapçala la revolta dels peons.

Per la seva banda, Héloïse Ficat, parteix de l'arquitectura en el sentit més àmpli. Reflexiona sobre la civilització de l'espai: les classes socials, les sensacions dins l'espai, les seves textures i matisos, el punt de vista, la funcionalitat, la relació entre els seus habitants, la llibertat, la felicitat, la vida.

Renée i Héloïse han entrat a la partida, la de l'art amb els escacs, que al llarg dels segles no ha fet més que augmentar en intenssitat i significat.

A. M.